CURSA BELL RACE DE NAVARCLES 11-12-11

El dia 11 de Desembre vaig anar a fer la cursa Bell Race de muntanya de Navarcles de 10 km. Tot i que la muntanya ja sabia que no era lu meu, em van convèncer per anar-la a fer. Vam arribar allà, feia molt fred i havia boira, tot intuïa que seria una cursa freda on costaria treure-se'l de sobre. Despres de veure les llebres que hi havia per allà escalfant com el Just Sociats, el Rafa Pares, l'Albert Comellas Vilalta i Perea, etc. Vaig decidir pendre'm la cursa com un entreno i anar-m'ho a passar bé. La sortida molt ràpida en baixada i per asfalt, ja es forma el grup capdavanter d'uns 15 corredors tots estirats agafem uns corriols, despres sortim ja del poble agafant una pista forestal. Alla es destaquen el Just i el Rafa com era d'esperar, salto del grup i intento enganxar-mi al veure que els altres es quedaven. Nomes vaig poder aguantar un km a darrera aquests dos cracks, al agafar un corriol amb una forta pujada els perdo i m'avança un corredor que sembla que voli, m'adono que aquest no es el meu terreny ja que em costa molt correr en aquest terreny tant irregular, em fa por caure i baixo el ritme, un troç mes endevant ja vaig en 5a posició. Vaig ben sol i de cop i volta caic a terra, nose ni com pero em trobo a terra amb un fort cop al genoll esquerra, bastantes rescades i per sort els guants man parat el mal a les mans de la caiguda. M'atrapen 3 corredors i el primer cau a darrera meu mentres jo m'aixeco, veig que hi ha una arrel gran que esta molt perillosa, aviso als corredors que venen i intento seguir corrent. Pocs metres mes endavant m'adono que em fa molt mal el genoll i m'aparto perque em passin els 3 corredors que portava a darrera, no intento ni seguir-los, em plantejo retirarme, pero penso que mai m'he retirat en cap cursa i aquesta no pot ser la primera. Intento seguir i poc a poc em va passant el mal tot i que em tinc que anar apretant la panxa ja que tinc ferides que em fan mal. Em segueixen avançant corredors poc a poc, estic patint molt pero no vui abandonar. Avanç d'arribar al punt vertic m'atrapen el Galera i l'Albert Comellas Perea i l'Albert em motiva per seguir. Mes endavant ja els he perdut de vista pero no penso en el dolor i ja comenso a correr amb normalitat. Anem fent una baixada bastant tecnica per corriols i porto un corredor a darrera meu bastant aprop. Agafem una pista forestal de baixada i aqui si que em trobo bé, deixo endarrera el corredor que portava enganxat i avanço un altre com un avió. A la entrada del poble veig que tinc bastant aprop a l'Albert Comellas i apreto al maxim per poder atrapa'l i entrar junts, ja que ell va ser el que em va convencer per fer aquesta cursa. Quan queden 20 metres per l'arribada el tinc molt aprop, ell es gira i m'espera per entrar junts, entrem agafats i jo penso per fi s'ha acabat!! Penso que tardare a tornar a fer una cursa de muntanya, m'agraden molt, pero no em van bé. Va ser la primera carrera que vaig necessitar l'ambulancia a l'arribada per curar les ferides. Salut i km's