dilluns, 4 de juny del 2012

27a CURSA DEL COMTE ARNAU DE 10KM DE CAMPDEVÀNOL

El Dissabte dia 2 de Juny vaig anar a fer per segon any consecutiu els 10 km de Campdevanol, despres de lu contents que vam quedar el any passat tant d'aquesta cursa com dels organitzadors, on crec que aquestes curses que porten tant temps fent-se si que de veritat saben el que un corredor necesita. Un circuit molt atractiu, diferent que el any passat, ja que el any passat anaves i tornaves per la mateixa carretera en asfalt i aquest any pujaves per la mateixa carretera pero tornaves pel costat del riu i era molt mes bonic aquest tot i que mes lent. Vam anar ben dinat cap a Campdevanol que esta a poc menys de 1 hora de Berga. Del club varem ser el Miki Serra, la seva dona, el seu pare, el Benet Montalban, el Albert Llorens, la Lidia, el meu pare, la Jessi i jo. 5 corredors del club igual que el any passat. Feia molta calor, i mentres escalfava passava per la font a refrecarme cada dos per tres. En el moment de la sortida tot eren mirades haviam qui seria el que estaria mes fort dels que estavem a la sortida, tot era una incognita que tenia ganes que donguessin el tret de sortida per poder-ho averiguar. Nomes donar la sortida ja em vaig col·locar al capdavant, se'm va enganxar un corredor i ens vam escapa. El 1r km el vam passar a 3:10 tot i que ja hi havia una mica de pujada. En el km 2 ja ens van atrapar un grup de 3, total erems 5 corredors al capdavant. Jo cada cop que algu tirava em posava al seu darrera perque no notessin cap moment de flaquesa tot i que el meu cap em deia que seria dificil ja que estavem pujant a un ritme de 3:30, mes ràpid que el any abans. En el km 3 es va posar a tirar un noi del Terrassa que era el que em feia mes por a un ritme molt bo, em vaig girar i al veure que ens haviem escapat uns metres vaig decidir que era la meva, ara o mai. Vaig fer un canvi de ritme encara mes bo de uns 200 metres sense girar-me confian en que es despenjaria. Abans d'arribar a d'alt de tot vaig fer una tímida mirada endarrera perque la pujada m'estava començant a passar factura i volia veure a quina distancia tenia el 2n, vaig veure que li portava uns 10-15 segons, suficient vaig pensar jo perque no m'atrapes a la baixada. Al començar la baixada em vaig tirar aigua pel cap degut a la forta calor i ja sense mirar endarrera vaig tirar amb totes les meves forces, no volia que m'atrapes, tampoc em conexia el recorregut. Vam passar pel costat d'un camping on hi havia molta gent que em va animar molt, els dos nois que portava a davant amb la bici m'anaven cantant com anava la cursa per darrera. En el km 7 em va dir que ja li portava uns 300 metres, no cabia amb l'alegria, pero tenia que aguantar el ritme perque encara quedaben 3 km. En el km 9 ja m'esparava el cotxe a la entrada del poble, despres de fer una recta d'uns 500 metres em vaig girar i vaig veure que el 2n estava molt lluny tot just es veia al principi de la recta quan jo ja la acabava, vaig disfrutar el ultim km com mai, nomes pensava com dedicar-li la victoria a la Jessi que no es trobava gaire be i em va venir a donar el seu suport com sempre. Al encarar la recta de meta vaig aixecar els braços, no m'ho podia creure havia tornat a guanyar una cursa despres de tants mesos, (la meva 7a cursa guanyada en la meva vida i 1a d'aquest any). La vaig buscar per dedicar-li pero amb tanta gent no la vaig poder veure. Per fi vaig trencar una cinta en l'arribada. L'experiencia viscuda en aquesta cursa no te preu, esta per sobre del fred, vent, neu, calor i tot el que he tingut que passar durant els entrenos, el dia que mes m'ha costat sortir a entrenar es el dia que li dedico aquesta victoria perque sense aquest entreno no hagués estat posible. Vaig entrar a meta amb un temps de 35:54, 55 segons pitjor que el any passat pero en un circuit diferent i mes lent. L'Albert va entrar en la 4a posició. El Miki va entrar em 42 minuts, Benet 43 i el meu pare en 47 minuts. Tots molt satisfets vam anar a sopar que amb la cursa entrava el sopar i ens vam entaular tots junts a la plaça del poble. Sens dubte cursa que tornare anar-hi tants anys com pugui.

Aquesta victoria va dedicada a tots els companys del club, pero molt especialment a la Jessi per ser com es!!!

Salut i km's

Xavi

CURSA RIU CORNET, CROS DELS TRAGINERS I CURSA DE COLLSEROLA

El dia 12 de Maig vaig anar a fer 3r any consecutiu la cursa del riu cornet de Sallent de 13,3 km. Aquest any altre cop amenaçaven pluges fortes com el any anterior. La sortida com sempre molt ràpida i despres de fer uns 400 metres trobem una pujada fortissima que ja posa tothom al seu lloc. Es va fer un grup d'uns 12 corredors abans de la pujada i al arribar a d'alt ja es van escapar 3, un segon grup de 4 i jo entre mig em vaig quedar sol. Vaig anar menjant terreny al grup de 4 on també hi havian dos companys del club com el Guillem Vilalta i el Marc Valdes. Abans del km 4 ja els havia atrapa't i nomes arribar vaig cambiar el ritme del grup i el vam estirar, la carretera anava amb la tendencia a pujar, abans del km 5 ja s'havia despenjat el Guillem i el Vicenç Oliveras, ens vam quedar el Marc i jo amb el Victor Estepa. Al arribar a on es gira que hi ha uns 150m de pujada que llavors ja ho fas de baixada vaig veure que els 3 primers ja anaven separats i que estaven força lluny. Al donar la volta jo m'havia quedat un pel despenjat i aixo ho va aprofitar el Victor per escapar-se. En el km 7 ja havia atrapa't al Marc i el vaig deixar, en aquells moments anava 5é. El Victor cada cop estava mes lluny i anaven passan els km i cada cop plovia mes fort. En arribar al km 11 em va avançar un corredor petit i cap pelat que tenia vist en algun lloc, portava un bon ritme i no el vaig poder seguir. Finalment vaig entrar a meta com a 6é de la general i 1e de la categoria senior amb un temps de 0:48:27, ritme mig de 3:40. Vaig fer 17 segons pitjor que el any passat.

El Diumenge 13 de Maig vaig anar a fer també per 3r any consecutiu el cros dels traginers de Balsareny, un cros que vaig guanyar l'any passat pero que aquest any ja m'havien avisat de que venia un marroquí a intentar baixar el record de la prova perque donaven 100€ i per tant la victoria abans de començar ja estava descartada. Vaig anar a disfrutar d'aquest cros i a passar-ho bé que molts cops si vas molt concentrat no pots veure els llocs tant macus que passes en les curses. Nomes sortir ja es va escapar el primer, el Guillem i jo ens vam posar 2n i 3r i vam passar el 1r km aixi, llavors la pujada del castell el Guillem es va quedar i em va atrapar el Sergi Cinca. Vam anar fins al km 5 junts, llavors jo que notava les cames tocades del dia abans em vaig despenjar i aqui va ser on vaig començar a disfrutar. Al km 8 em van atrapar i passar dos corredors mes. Finalment vaig entrar a meta el 5é de la general amb un temps de 0:38:29. 37 segons pitjor que el any passat, pero satisfet d'acabar una altre cursa.

El Diumenge 20 de Maig vaig anar a fer la cursa de Muntanya de Collserola de 13km. La vaig voler probar ja que puntuava doble per la lliga catalana que corro amb la JAS, i vaig voler anar sumar uns quants punts. Alla amb vaig trobar a molts companys del equip de la lliga que em van explicar com seria el circuit. Havien vingut bastants corredors bons, per tant ja veuriem com es desenvolupava la carrera. El 1r km es tot de una forta baixada i el segon ja comença a pujar en camí de terra. Els dos primers ja s'havien escapat i jo em vaig quedar al grup perseguidor. Anava pujant fins el km 5, llavors planejava una mica i al km 6 agafavem un corriol amb una pujada bestial fins el km 7 que llavors ja era tot baixada per uns paranys molt bonics. Vaig arribar a d'alt en la posició 12a de la general despres de que la muntanya no es lu meu prou satisfet, llavors va començar la baixada on no era gens tecnica i es podia correr molt i molt rapid. Vaig aprofitar per arribar a baix en la 7a posició. llavors 3 km plans i finalement 2 km mortals de pujada per on haviem baixat en els primers km. Alla va ser on vaig perdre tot el que havia guanyat. Finalment vaig entrar a meta en la posició 11a de la general i 4t de la meva categoria amb un temps de 0:50:20. Ens va caure un aigüat bestial també com a costum. No em va agradar d'aquesta cursa que els premis fossin acumulatiu, ja que els 3 primers de la general eren de la categoria senior i es van endur 2 copes iguales, francament ho veig una tonteria tant pel corredor com pels organitzadors, aixo em fa pensar que aquesta gent no entent del tot com s'han de fer les coses perque la gent estigui contenta. La nota positiva que vam sumar molts punts per el equip.

Salut i km's!