El Dissabte dia 2 de Juny vaig anar a fer per segon any consecutiu els 10 km de Campdevanol, despres de lu contents que vam quedar el any passat tant d'aquesta cursa com dels organitzadors, on crec que aquestes curses que porten tant temps fent-se si que de veritat saben el que un corredor necesita. Un circuit molt atractiu, diferent que el any passat, ja que el any passat anaves i tornaves per la mateixa carretera en asfalt i aquest any pujaves per la mateixa carretera pero tornaves pel costat del riu i era molt mes bonic aquest tot i que mes lent. Vam anar ben dinat cap a Campdevanol que esta a poc menys de 1 hora de Berga. Del club varem ser el Miki Serra, la seva dona, el seu pare, el Benet Montalban, el Albert Llorens, la Lidia, el meu pare, la Jessi i jo. 5 corredors del club igual que el any passat. Feia molta calor, i mentres escalfava passava per la font a refrecarme cada dos per tres. En el moment de la sortida tot eren mirades haviam qui seria el que estaria mes fort dels que estavem a la sortida, tot era una incognita que tenia ganes que donguessin el tret de sortida per poder-ho averiguar. Nomes donar la sortida ja em vaig col·locar al capdavant, se'm va enganxar un corredor i ens vam escapa. El 1r km el vam passar a 3:10 tot i que ja hi havia una mica de pujada. En el km 2 ja ens van atrapar un grup de 3, total erems 5 corredors al capdavant. Jo cada cop que algu tirava em posava al seu darrera perque no notessin cap moment de flaquesa tot i que el meu cap em deia que seria dificil ja que estavem pujant a un ritme de 3:30, mes ràpid que el any abans. En el km 3 es va posar a tirar un noi del Terrassa que era el que em feia mes por a un ritme molt bo, em vaig girar i al veure que ens haviem escapat uns metres vaig decidir que era la meva, ara o mai. Vaig fer un canvi de ritme encara mes bo de uns 200 metres sense girar-me confian en que es despenjaria. Abans d'arribar a d'alt de tot vaig fer una tímida mirada endarrera perque la pujada m'estava començant a passar factura i volia veure a quina distancia tenia el 2n, vaig veure que li portava uns 10-15 segons, suficient vaig pensar jo perque no m'atrapes a la baixada. Al començar la baixada em vaig tirar aigua pel cap degut a la forta calor i ja sense mirar endarrera vaig tirar amb totes les meves forces, no volia que m'atrapes, tampoc em conexia el recorregut. Vam passar pel costat d'un camping on hi havia molta gent que em va animar molt, els dos nois que portava a davant amb la bici m'anaven cantant com anava la cursa per darrera. En el km 7 em va dir que ja li portava uns 300 metres, no cabia amb l'alegria, pero tenia que aguantar el ritme perque encara quedaben 3 km. En el km 9 ja m'esparava el cotxe a la entrada del poble, despres de fer una recta d'uns 500 metres em vaig girar i vaig veure que el 2n estava molt lluny tot just es veia al principi de la recta quan jo ja la acabava, vaig disfrutar el ultim km com mai, nomes pensava com dedicar-li la victoria a la Jessi que no es trobava gaire be i em va venir a donar el seu suport com sempre. Al encarar la recta de meta vaig aixecar els braços, no m'ho podia creure havia tornat a guanyar una cursa despres de tants mesos, (la meva 7a cursa guanyada en la meva vida i 1a d'aquest any). La vaig buscar per dedicar-li pero amb tanta gent no la vaig poder veure. Per fi vaig trencar una cinta en l'arribada. L'experiencia viscuda en aquesta cursa no te preu, esta per sobre del fred, vent, neu, calor i tot el que he tingut que passar durant els entrenos, el dia que mes m'ha costat sortir a entrenar es el dia que li dedico aquesta victoria perque sense aquest entreno no hagués estat posible. Vaig entrar a meta amb un temps de 35:54, 55 segons pitjor que el any passat pero en un circuit diferent i mes lent. L'Albert va entrar en la 4a posició. El Miki va entrar em 42 minuts, Benet 43 i el meu pare en 47 minuts. Tots molt satisfets vam anar a sopar que amb la cursa entrava el sopar i ens vam entaular tots junts a la plaça del poble. Sens dubte cursa que tornare anar-hi tants anys com pugui.
Aquesta victoria va dedicada a tots els companys del club, pero molt especialment a la Jessi per ser com es!!!
Salut i km's
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada