Aquest matí he pogut tornar a disfrutar d'una cursa per mi fantastica pero no per la seva duresa sino pel significat que te per mi el tornar-la a fer després de que l'any passat no es fes. La pujada i Baixada a Queralt es una cursa en la que des de que vaig arribar a Berga que es feia i li tinc molt de carinyo, i aquest any encara mes ja que he estat a la organització.
Ser que la muntanya no es lu meu en aquest moment i que ami em van millor les d'asfalt, però aquesta la tenia que fer i per tant amb ganes i ilusió he anat cap a la sortida després de saludar a molta gent coneguda. Només sortir l'Albert Comellas ja ha marcat al ritme, jo el podia seguir perfectament i estava molt comode, hem començat a pujar per Sant Joan i al agafar la carretera dels pedregals ens hem escapat una mica l'Albert i jo. Hem arribat a Fumanya junts i destacats d'uns 20 segons amb el 3r que era el Ramon Noguera. Hem fet el corriol fins a començar la pujada a Garreta i allà ja ens havia atrapat el Noguera, hem pujat i abans d'arribar a d'alt ens ha atrapat el Ramon Capdevila del equip Diedre. Hem arribat a l'ermita de Sant Joan on en les edicions anteriors ja s'havia acabat la pujada, pero degut a que aquest any era 4 km mes llarga hem agafat el camí cap al portet amb la pujada que tocava. Alla a sigut quan m'ha vingut una pajara, nose si per la calor o perque la muntanya no es lu meu, total que he perdut els 3 de davant i m'he quedat sol en 4a posició, m'he girat i he vist que no venia ningú. He passat els pitjors moments des de feia molt temps, havia pujat tota l'estona corrent i aquell tros que tocava el sol i era tant dur em costava fins i tot caminar. He coronat a d'alt i m'han dit que hem portaven 1 minuts els primers, jo s'havia que era imposible atrapal's ja que venien baixades tècniques i jo no en ser gens de baixar. He començat a baixar i hem feia mal tot. He arribat a Queralt i baixem per la baixada mes tècnica que hi havia, em doblo el tormell esquerra que ja fa temps que el tinc resentit, pero puc seguir baixant una mica mes suau. Abans d'arribar a Sant Pere de Madrona sento que baixen 2 corredors molt ràpid, intento no molestar-los i m'aparto una mica, era el Lluis Corbera i l'Abel Codina Solanelles. Arribo a l'asfalt vaig en 6a posició, em giro veig que no be ningú i ara ja arriba el meu terreny, però no tinc les forces de altres dies. Pujo la pujada del Castell i se'm fa etern. Baixo i arribo finalment al passeig, veig la gent que anima i com entra l'Abel i el Lluis a pocs segons. Finalment entro en la posició 6e de la general i en un temps de 1:17:56. Acabo satisfet però no del tot, ja que he anat amb els primers i crec que podia haber quedat millor, però molt content d'haber-la tornat a fer i haber-la acabat com he pogut. Ara a recuperar-me d'aquesta cursa que m'ha deixat bastant maxacat de cames i l'esquena i la semana que bé tornaré a fer uns 10 km que tant bé em van i tant m'agraden, vaig a fer els 10 km de Granollers dissabte a la tarda i després a veure el Barça. El Diumenge encara no se si anar a fer la de Bagà a Coll de Pal, depen de com passi la semana. Salut i km's!!
M'alegro que estiguis content, hi han curses que agafes carinyo, com dius, són les que si és pot s'han de repetir, XD Bé, et diré una cosa que segurament t'agradará: no és més important el resultat, sinó tot el camí realitzat per arribar-hi. Una abraçada fiera!!!!
ResponEliminaJose Enrique